No es podia començar millor la temporada teatral amateur. Es va començar tan bé que potser algun dia haurem de suprimir l'adjectiu "amateur" i deixar-ho simplement com a "Concurs de Teatre Ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Perquè en l'obra del passat dia 6 de novembre, d'amateurisme se'n veia poc; al contrari, érem davant d'una gran companyia ben bé professional. En altres ocasions ja he parlat que la distinció entre amateur i professional és un debat entre estèril, ociós i esotèric.
Quina gran lliçó de teatre, teatre musical, la que ens van oferir els mataronins. Quan un grup porta una obra molt ben treballada -i aquest era el cas-, la tarda és una delícia, que flueix suau. Algú em va dir que portaven dos anys d'assajos. Doncs l'esforç valia la pena.
Començar tan bé té els seus inconvenients: es puja el llistó molt alt, les altres obres ja cal que s'hi llueixin (que ho faran). El diumenge, tant el Jurat com el Públic van tenir clar que es començava molt amunt. Veurem com respira Othel.lo, que és la propera.
Personalment, al Mikado m'hi sobraven entre quinze i vint minuts, i alguna cançó poc articulada, poc justificada. Però no estem per criticar el text, sinó la forma que aquest grup interpreta un text, a partir de les instruccions d'un director i l'experiència de tots.
L'obra era d'una gran visualitat plàstica. Excel.lents, sí, excel.lents, jocs de llum, que tancaven escenes recreant una foto artística, una mena de quadre pictòric. Es complementava amb un vestuari extraordinari, un maquillatge -i caracterització- espectacular. I també, malgrat que hi va haver un moment de patiment, un so perfecte. Un deu pels tècnics de so de la companyia, capaços d'arreglar en un quart d'hora un problema greu amb un altaveu i alhora, fer que la sonoritat de tots els actors i actrius fos tan bona (si bé personalment opino que a la segona part es van passar, semblava perquè van apujar molt el volum, fins i tot arribava a ser molest en alguna escala aguda).
Perruques, maquillatge, gestualitat, una història amb diàlegs molt divertits, color, bona música, una dicció excel.lent... Crec que el comentari és just, i encara que pugui semblar que em passo de ratlla amb elogis, tots vam tenir una bona experiència i si es fan les coses bé, aquí s'ha de fer públic.
Ja es deia, en un famós eslògan. La feina ben feta no té rival.
Els aplaudiments del diumenge en donen testimoni.

PERE CARRERAS