dijous, abril 17, 2014

pro2_arxiu

Arxiu - Arxiu i memória

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA DE JOSEP ALBERTÍ A LA CASA ALBERTÍ

 

Us informem que des d’avui, 11 de desembre de 2013, ja es pot visitar l’exposició fotogràfica Josep Albertí a la planta baixa de la Casa Albertí. L’exposició, que té caràcter permanent, ha estat organitzada en el marc del Pla de Barris de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb l’assessorament del Museu d’Història i de l’Arxiu Municipal.

S’han reunit 28 fotografies curosament seleccionades del fons del mateix pintor i del fons d’Alfons Hereu, gestionats a Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, i també del Fons personal de l’il·lusionista Xevi, dipositat a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.

Aquesta exposició és l’acta de cloenda per l’Any Albertí, durant el qual s’ha commemorat el centenari del naixement d’un dels pintors més carismàtics que ha tingut la ciutat.

L’horari de visita a l’exposició serà de 10 a 13h, horari d’atenció al públic de les oficines de l’ Ajuntament situades a la mateixa Casa Albertí.

                                                                                    

                                         Josep Albertí i Xevi a Santa Cristina, el 23 de febrer de 1971

                                 Fons personal de l’il·lusionista Xevi. Arxiu Municipal de Castell-Platja d’Aro

 

 

ANY ALBERTÍ 2013 - RUTA PICTORICA SANT FELIU DE GUÍXOLS

reg9837


Retrat de Josep Albertí a principis dels 60
AMSFG. Fons Josep Albertí Corominas (autor desconegut)

 


El Sant Feliu de Josep Albertí


“Quan pinto procuro donar alguna cosa meva dins de cada pinzellada. La meva pintura jo voldria que, en lloc d’admirar-la, algú la pogués estimar.”

Josep Albertí


Josep Albertí Corominas ha estat un dels pintors més carismàtics de Sant Feliu de Guíxols. També cantava i escrivia poemes. Era un home independent, enèrgic, arrauxat, extravertit, poc convencional i bohemi. Era, en definitiva, un gran seductor que gaudia de la vida amb els cinc sentits però que alhora tenia un vessant místic i espiritual que gairebé el convertia en filòsof. De formació pràcticament autodidacta, ell mateix definia la seva pintura dient que era d’estil expressionista, amb alguna cosa d’abstracte, barrejat amb una mica d’impressionisme desfet en figuratiu. “És com un còctel”, assegurava.

En “Pitu”, que era com el coneixia tothom, va néixer a Sant Feliu de Guíxols l’any 1913. Cap al final dels quaranta, juntament amb Ferran Ponsjoan, Josep Albertí decorava capses de suro amb marines i paisatges pintats amb aquarel·la per ser venudes com a record als turistes. En aquesta època comença a pintar a l’oli i, arran de la seva primera exposició a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols l’any 1953, va decidir dedicar-se plenament a la pintura. Posteriorment va realitzar diverses exposicions a Barcelona, les quals van rebre un bon tractament per part dels crítics d’art.

Als anys seixanta i setanta també va fer exposicions a Suïssa, Alemanya i França. Durant aquesta època va rebre nombrosos premis i distincions en diferents concursos i fires. Al final dels vuitanta es va retirar a l’Hospital de Sant Feliu de Guíxols, afectat per una greu malaltia. L’any 1991 va pintar el seu darrer quadre, Donzella. Va morir el 4 d’abril de 1993 a l’edat de vuitanta anys. En el seu testament, va deixar un important llegat per a la ciutat que comprèn la seva casa del carrer de la Penitència i un conjunt de cap a 200 quadres realitzats entre 1925 i 1990.

Datos de mapa
Datos de mapa ©2013 Google, basado en BCN IGN España
https://maps.gstatic.com/mapfiles/openhand_8_8.cur), default; LEFT: 0px">
 
 
 
 
 
https://maps.gstatic.com/mapfiles/openhand_8_8.cur), default; BORDER-RIGHT: #111155 1px solid; LEFT: 0px">
 
 
 
 
 
//mts0.googleapis.com/vt?lyrs=m@207000000&src=apiv3&;hl=es&x=2082&y=1523&z=12&s=G&style=api%7Csmartmaps" width=1 height=1 unselectable="on" galleryImg="no" gm_id="null" __gm_ticket__="2" __src__="https://mts0.googleapis.com/vt?lyrs=m@207000000&src=apiv3&;hl=es&x=2082&y=1523&z=12&s=G&style=api%7Csmartmaps" draggable="false">
//mts0.googleapis.com/vt?lyrs=m@207000000&src=apiv3&;hl=es&x=2082&y=1524&z=12&s=Ga&style=api%7Csmartmaps" width=1 height=1 unselectable="on" galleryImg="no" gm_id="null" __gm_ticket__="2" __src__="https://mts0.googleapis.com/vt?lyrs=m@207000000&src=apiv3&;hl=es&x=2082&y=1524&z=12&s=Ga&style=api%7Csmartmaps" draggable="false">
 
Són catorze els punts d'aquesta ruta:

 

Font: Texte elaborat per Ma. Àngels Suquet, Rosa M. Rourich i Núria Almar.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, 2013
 

Fons: http://socsantfeliudeguixols.com/ca/rutes-culturals/el-sant-feliu-de-alberti

 

   

TALLERS D'HISTÒRIA ARXIU MUNICIPAL "ANY ALBERTÍ 2013"

 
 
Us presentem la primera acció que Pla de Barris en col.laboració amb l'Arxiu Municipal i Museu d'Història posen en marxar per tal de commemorar el centenari del naixement de Josep Albertí durant l'any 2013.
 
En breu us informarem de les diferents activitats i exposicions que es duran a terme.
 
 
Autor logo: Rosa M. Rourich.
 
 
Tallers d'història
 
QUÈ SÓN ELS TALLERS D’HISTÒRIA?
 
Els Tallers d’Història són un servei que l’Arxiu Municipal ofereix des de l’any 1986 als centres educatius de Sant Feliu de Guíxols per tal de promoure el coneixement de la ciutat entre els nens i joves.
 
Els Tallers d’Història tenen l’objectiu de promoure:
El coneixement i l’estimació pel patrimoni documental municipal.
L’ús del patrimoni documental com a eina per a l’aprenentatge en diferents àmbits de coneixement.
Una visió oberta i crítica de la història a partir del fet local: conèixer el passat per entendre millor el present i pensar noves opcions de futur.
El sentiment de pertinença a la ciutat i la participació ciutadana de diferents col·lectius o grups socials.
El desenvolupament de les persones i l’educació en valors cívics i ètics.
 
Els Tallers d’Història organitzen:
Xerrades i tallers a les aules de les escoles i els instituts.
Activitats de difusió: xerrades als Centres Cívics, al Consorci Sant Feliu Gent Gran i l’exposició al Pati de l’Ajuntament.
Una proposta didàctica de cada tema, publicada a la Col·lecció de Quaderns Didàctics El Trinquet.
 
Els Tallers d’Història col·laboren amb la Biblioteca Pública Octavi Viader en l’organització de la Mostra Literària de Sant Jordi.
 
El curs 2012 - 2013, els Tallers d’Història proposen treballar la figura del pintor guixolenc Josep Albertí, ja que l’any 2013 és el centenari del seu naixement. En el marc del tema  biografies i retrats, us convidem a conèixer la figura d’aquest pintor guixolenc des de diferents punts de vista: vida, pintura i obra gràfica i poemes. “Josep Albertí, un pintor enamorat de la vida” ressegueix la trajectòria vital d’aquest artista i també l’entorn en el qual va viure, els motius i els estils que el van inspirar.

 
Podeu trobar informació sobre Josep Albertí (biografia, cronologia, obra gràfica, obra literària, catàlegs, àlbum de fotos, recull de premsa, articles, etc.) al bloc:

 
 
Per veure i descarregar el PDF de la xerrada "Josep Albertí, un pintor enamorat de la vida": Cliqueu aquí (1ª part)(2ª part)
Per veure i descaregar el PDF del recurs "Josep Albertí, una comparativa: pintura i fotografia, abans i ara": Cliqueu aquí
Per veure i descarregar les bases de la XXVII Mostra Artística - Concurs Sant Jordi. "Enamorat de la vida": Cliqueu aquí

http://arxiumunicipalguixols.blogspot.com.es/p/tallers-dhistoria_27.html

 
 

 
 
 
 
 

 
   

ANY JOSEP ALBERTÍ - 2013

 
 
 
El Pla de Barris de Sant Feliu de Guíxols vol promoure la commemoració del centenari del naixament de Josep Albertí que tindrà lloc durant l'any 2013.
 
Per aquest motiu s'ha creat una comissió formada per tècnics de l'Ajuntament per elaborar les bases d'aquest projecte (Arxiu Municipal,  Museu d'Història de la Ciutat i Pla de Barris).
 
A grans trets hem marcat diverses línies de treball que queden recollides en els seguents objectius:
  •  Realitzar treballs de digitalització personal de documentació de Josep Albertí.
  • Realitzar treballs de digitalització de diaris de premsa històrica de Josep Albertí.
  • Editar i mantenir un blog de Josep Albertí.  -  http://josepalbertipintor.blogspot.com.es/
  • Difondre la seva obra mitjançant una exposició permanent al Museu d'Història de la Ciutat
  • Fer una exposició itinerant per diferents equipaments/espais de la ciutat (Centre Cívics, Ajuntament, biblioteca, Museu, Places, Rambla... )
  • Elaborar un Arjau - Revista editada per l'Arxiu Municipal sobre la seva obra i figura.
  • Portar a terme Tallers d'Història als IES de Sant Feliu de Guíxols per promoure la seva figura i obra.

 Restem oberts a propostes i idees que puguin ajudar a portar a terme l'Any Albertí, ja que forma part de la nostra història de barri i ciutat.

   

EL PUIG FORTIFICAT

 Dibujo2

EL PUIG FORTIFICAT

Durant tot el segle XIX el sector del Puig va anar experimentant una lenta però inexorable transformació: el que abans havien estat terres de conreu es transformaven en carrers i habitatges.

Vers el 1870 pràcticament la meitat del sector Puig – Eixample de Llevant ja estava urbanitzat. És en aquest context que trobem un dels darrers fets d’armes de la nostra ciutat: la participació dels guixolencs a la tercera guerra carlina.

El darrer aixecament carlí s’inicià, a començament de l’any 1872, amb la crida a la revolta del pretendent al tron Carles VII. Fou un intent d’aprofitar la situació d’interinitat sorgida de la revolució de setembre de 1868 i el fracàs dels candidats carlins, partidaris de la via legal, a les eleccions de 1872. Els escenaris del conflicte foren principalment el País Basc, Navarra, i Catalunya amb aixecaments menors al Maestrat i el baix Aragó. D’una manera esporàdica tingueren lloc aixecaments a Castella, Galícia, i Andalusia. La tercera guerra carlina a Catalunya durà, pràcticament sense interrupcions, uns tres anys i mig (d’abril de 1872 a novembre de 1875) i tingué una idiosincràsia pròpia que la va fer molt diferent a la que es va desenvolupar als altres teatres de la guerra. Durant aquesta veritable guerra civil els carlins catalans s’enfrontaren als successius governs d’Amadeu I, de la Primera República, i d’Alfons XII. Aquest canvi d’oponent portà als carlins a variar també les seves consignes. Així, al principi el crit era de Abajo el, potser recordant la guerra del francès, transmutats en aquell moment en italianos sota extranjero!

les ordres d’Amadeu. La consigna canvià amb la lluita contra l’atea Primera República (1873 – 1874), la proclamació de la qual donà una nova empenta als carlins amb la suma al seu bàndol de diversos sector monàrquics i, un cop més, variaran les seves consignes al lluitar contra el liberalisme moderat de la restauració d’Alfons XII (1875).

A Sant Feliu de Guíxols al maig de 1873 la junta d’armament i defensa sota la presidència de l’alcalde Pere Caymó va decidir la fortificació de la ciutat. En un primer moment es decidí tancar la vila amb un mur que tindria un gruix de pam i mig a tres pams (de 30 a 60 centímetres segons el lloc) instal·lar portals en els carrers de més transit, i portes petites on fos necessari.

També es decidí la construcció d’un cavall de Frisia1 a la riera del Monestir. Per portar a terme les obres es va considerar necessari un pressupost de 10.100 pessetes. Aquesta primera intervenció va 1 Estructura defensiva consistent en un seguit de creus de fusta encamellades destinades a frenar els atacs de la cavalleria.

Aquesta primera intervenció va ser seguida el mes de desembre per unes obres més importants: la construcció de diverses torres i

tambors  per millorar la defensa de la vila. Al sector del Puig – Eixample de llevant es va preveure la construcció d’un tambor al carrer nou del Garrofer. El tambor, dividit en dos pisos, tenia 6 metres de diàmetre, i 5,80 metres d’alçada. El gruix de les parets era de 50 centímetres fins el primer pis i de 40 centímetres la resta. Així, en aquesta primera fase el Puig disposava d’una paret amb espitlleres, portes a la carretera de Girona i al carrer de Sant Domènec, el tambor del carrer Nou del Garrofer, i el Fort del Puig que tornava a funcionar com a punt fort de les defenses.

L’evolució de la guerra va portar l’Ajuntament a considerar, el mes de febrer de 1874, la necessitat de realitzar més obres de fortificació per garantir la seguretat de Sant Feliu de Guíxols.

Al Puig aquestes obres es varen concretar amb l’aixecament de la torre “Puig Marí”, pràcticament a la cantonada dels carrers de la Creu i Campaneria. La torre, de 5,20 metres de diàmetre, tenia una alçada de 6,40 metres. Dividida en dos pisos, el gruix de les parets era de 80 centímetres fins el primer pis i de 60 centímetres la resta.

Seguidament s’adjunten diversos documents sobre les fortificacions del Puig:

- Fotografia de Joan Gironès feta cap a 1870 on es veu a la part superior l’antiga casa fortificada del Puig (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Col·lecció Municipal d’Imatges).

- Dos detalls del quadre pintat l’any 1857 pel polític guixolenc Pere Caymó on s’observa l’antiga fortificació (Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols).

- Detall del croquis realitzat el 1875 de les fortificacions de Sant Feliu aixecades amb motiu de la tercera guerra carlina (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols).

- Instància de Fernando de Moradillo oferint a l’Ajuntament la possibilitat de comprar-li el solar de la zona del Puig o bé atorgant-li permís per a la parcel·lació i venda a particulars (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, u.i. 5807)

- Instància de Fèlix Ribot Lladó sol·licitant permís a l’Ajuntament per a l’enderroc de l’antiga fortificació del Puig (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, u.i. 5807)

- Situació de les fortificacions existents dins del sector del Pla de Barris del Puig-Eixample de Llevant.

Josep Auladell Payró

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Fons: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

http://www.guixols.cat/attachments/article/4014/AULADELL_FORTIFICACIONS.pdf

   

Pàgina 1 de 2

logos

Segueix-nos a Facebook i a Twitter

Aquest web està gestionat i actualitzat per l'Àrea de Premsa de l'Ajuntament. Restem a la vostra disposició per rebre els vostres suggeriments, aportacions i propostes de millora. Ens trobareu a l'edifici de l'Ajuntament (primera planta) o ens podeu adreçar un mail a premsa@guixols.cat, o al telèfon 609 75 35 85 (P.Carreras)  quan ho considereu oportú.-