Retrat de Josep Albertí a principis dels 60
AMSFG. Fons Josep Albertí Corominas (autor desconegut)
“Quan pinto procuro donar alguna cosa meva dins de cada pinzellada. La meva pintura jo voldria que, en lloc d’admirar-la, algú la pogués estimar.”
Josep Albertí
Josep Albertí Corominas ha estat un dels pintors més carismàtics de Sant Feliu de Guíxols. També cantava i escrivia poemes. Era un home independent, enèrgic, arrauxat, extravertit, poc convencional i bohemi. Era, en definitiva, un gran seductor que gaudia de la vida amb els cinc sentits però que alhora tenia un vessant místic i espiritual que gairebé el convertia en filòsof. De formació pràcticament autodidacta, ell mateix definia la seva pintura dient que era d’estil expressionista, amb alguna cosa d’abstracte, barrejat amb una mica d’impressionisme desfet en figuratiu. “És com un còctel”, assegurava.
En “Pitu”, que era com el coneixia tothom, va néixer a Sant Feliu de Guíxols l’any 1913. Cap al final dels quaranta, juntament amb Ferran Ponsjoan, Josep Albertí decorava capses de suro amb marines i paisatges pintats amb aquarel·la per ser venudes com a record als turistes. En aquesta època comença a pintar a l’oli i, arran de la seva primera exposició a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols l’any 1953, va decidir dedicar-se plenament a la pintura. Posteriorment va realitzar diverses exposicions a Barcelona, les quals van rebre un bon tractament per part dels crítics d’art.
Als anys seixanta i setanta també va fer exposicions a Suïssa, Alemanya i França. Durant aquesta època va rebre nombrosos premis i distincions en diferents concursos i fires. Al final dels vuitanta es va retirar a l’Hospital de Sant Feliu de Guíxols, afectat per una greu malaltia. L’any 1991 va pintar el seu darrer quadre, Donzella. Va morir el 4 d’abril de 1993 a l’edat de vuitanta anys. En el seu testament, va deixar un important llegat per a la ciutat que comprèn la seva casa del carrer de la Penitència i un conjunt de cap a 200 quadres realitzats entre 1925 i 1990.
Font: Texte elaborat per Ma. Àngels Suquet, Rosa M. Rourich i Núria Almar.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, 2013
Fons: http://socsantfeliudeguixols.com/ca/rutes-culturals/el-sant-feliu-de-alberti
Restem oberts a propostes i idees que puguin ajudar a portar a terme l'Any Albertí, ja que forma part de la nostra història de barri i ciutat.
EL PUIG FORTIFICAT
Durant tot el segle XIX el sector del Puig va anar experimentant una lenta però inexorable transformació: el que abans havien estat terres de conreu es transformaven en carrers i habitatges.
Vers el 1870 pràcticament la meitat del sector Puig – Eixample de Llevant ja estava urbanitzat. És en aquest context que trobem un dels darrers fets d’armes de la nostra ciutat: la participació dels guixolencs a la tercera guerra carlina.
El darrer aixecament carlí s’inicià, a començament de l’any 1872, amb la crida a la revolta del pretendent al tron Carles VII. Fou un intent d’aprofitar la situació d’interinitat sorgida de la revolució de setembre de 1868 i el fracàs dels candidats carlins, partidaris de la via legal, a les eleccions de 1872. Els escenaris del conflicte foren principalment el País Basc, Navarra, i Catalunya amb aixecaments menors al Maestrat i el baix Aragó. D’una manera esporàdica tingueren lloc aixecaments a Castella, Galícia, i Andalusia. La tercera guerra carlina a Catalunya durà, pràcticament sense interrupcions, uns tres anys i mig (d’abril de 1872 a novembre de 1875) i tingué una idiosincràsia pròpia que la va fer molt diferent a la que es va desenvolupar als altres teatres de la guerra. Durant aquesta veritable guerra civil els carlins catalans s’enfrontaren als successius governs d’Amadeu I, de la Primera República, i d’Alfons XII. Aquest canvi d’oponent portà als carlins a variar també les seves consignes. Així, al principi el crit era de Abajo el, potser recordant la guerra del francès, transmutats en aquell moment en italianos sota extranjero!
les ordres d’Amadeu. La consigna canvià amb la lluita contra l’atea Primera República (1873 – 1874), la proclamació de la qual donà una nova empenta als carlins amb la suma al seu bàndol de diversos sector monàrquics i, un cop més, variaran les seves consignes al lluitar contra el liberalisme moderat de la restauració d’Alfons XII (1875).
A Sant Feliu de Guíxols al maig de 1873 la junta d’armament i defensa sota la presidència de l’alcalde Pere Caymó va decidir la fortificació de la ciutat. En un primer moment es decidí tancar la vila amb un mur que tindria un gruix de pam i mig a tres pams (de 30 a 60 centímetres segons el lloc) instal·lar portals en els carrers de més transit, i portes petites on fos necessari.
També es decidí la construcció d’un cavall de Frisia1 a la riera del Monestir. Per portar a terme les obres es va considerar necessari un pressupost de 10.100 pessetes. Aquesta primera intervenció va 1 Estructura defensiva consistent en un seguit de creus de fusta encamellades destinades a frenar els atacs de la cavalleria.
Aquesta primera intervenció va ser seguida el mes de desembre per unes obres més importants: la construcció de diverses torres i
tambors per millorar la defensa de la vila. Al sector del Puig – Eixample de llevant es va preveure la construcció d’un tambor al carrer nou del Garrofer. El tambor, dividit en dos pisos, tenia 6 metres de diàmetre, i 5,80 metres d’alçada. El gruix de les parets era de 50 centímetres fins el primer pis i de 40 centímetres la resta. Així, en aquesta primera fase el Puig disposava d’una paret amb espitlleres, portes a la carretera de Girona i al carrer de Sant Domènec, el tambor del carrer Nou del Garrofer, i el Fort del Puig que tornava a funcionar com a punt fort de les defenses.
L’evolució de la guerra va portar l’Ajuntament a considerar, el mes de febrer de 1874, la necessitat de realitzar més obres de fortificació per garantir la seguretat de Sant Feliu de Guíxols.
Al Puig aquestes obres es varen concretar amb l’aixecament de la torre “Puig Marí”, pràcticament a la cantonada dels carrers de la Creu i Campaneria. La torre, de 5,20 metres de diàmetre, tenia una alçada de 6,40 metres. Dividida en dos pisos, el gruix de les parets era de 80 centímetres fins el primer pis i de 60 centímetres la resta.
Seguidament s’adjunten diversos documents sobre les fortificacions del Puig:
- Fotografia de Joan Gironès feta cap a 1870 on es veu a la part superior l’antiga casa fortificada del Puig (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Col·lecció Municipal d’Imatges).
- Dos detalls del quadre pintat l’any 1857 pel polític guixolenc Pere Caymó on s’observa l’antiga fortificació (Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols).
- Detall del croquis realitzat el 1875 de les fortificacions de Sant Feliu aixecades amb motiu de la tercera guerra carlina (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols).
- Instància de Fernando de Moradillo oferint a l’Ajuntament la possibilitat de comprar-li el solar de la zona del Puig o bé atorgant-li permís per a la parcel·lació i venda a particulars (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, u.i. 5807)
- Instància de Fèlix Ribot Lladó sol·licitant permís a l’Ajuntament per a l’enderroc de l’antiga fortificació del Puig (Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, u.i. 5807)
- Situació de les fortificacions existents dins del sector del Pla de Barris del Puig-Eixample de Llevant.
Josep Auladell Payró
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols
Fons: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols
http://www.guixols.cat/attachments/article/4014/AULADELL_FORTIFICACIONS.pdf
Recordant Josep Albertí, en el 19è aniversari de la seva mort
Més Informació:
http://josepalbertipintor.blogspot.com.es/
Pàgina 1 de 2
Segueix-nos a Facebook i a Twitter
Aquest web està gestionat i actualitzat per l'Àrea de Premsa de l'Ajuntament. Restem a la vostra disposició per rebre els vostres suggeriments, aportacions i propostes de millora. Ens trobareu a l'edifici de l'Ajuntament (primera planta) o ens podeu adreçar un mail a premsa@guixols.cat, o al telèfon 609 75 35 85 (P.Carreras) quan ho considereu oportú.-
