La “família” de les Germanes Vedruna tanca la seva casa a Sant Feliu de Guíxols

Permeteu-me fer servir la paraula “família”, quan potser serien més “correctes” paraules com 'Comunitat, Institut o Congregació religiosa'. Però, tractant-se de les Germanes Vedruna, em sembla més “real” parlar de “família”. Potser aquesta sigui la “herència” més pròpia de qui va ser (1783-1854) la seva fundadora (1826): filla, esposa, mare, àvia i viuda, sempre en un l’horitzó de “família”. Això ha marcat fortament 'l’estil de presència' de les Germanes Vedrunes arreu on han estat, i també a Sant Feliu de Guíxols. 
Però hi ha un temps per cada cosa i una cosa per cada temps. I les Gnes. Vedruna han acabat la seva estada “de família” a la nostra Ciutat. 
Hi han estat des del 1858. Primer van ser tres Germanes, enviades a l’Hospital de Sant Feliu a 'ser i fer família'. Després, el 1877, també amb un Parvulari als baixos del mateix Hospital. Un xic més tard, el 1880, al carrer Capmany, amb un Col·legi propi. 
El 1976, van traspassar aquest Col·legi al Bisbat, associant-lo al Col·legi de St. Josep, que també havia assumit el Bisbat a instàncies del rector de la (única) parròquia (Mn. Carles Puigbert), donant continuïtat al Col·legi dels Germans de la Salle. 
A instàncies del bisbe Jaume Camprodron, no van deixar la ciutat sinó que van acceptar de “fer família” al barri de Vilartagues, que anava naixent i organitzant-se en aquells moments. 
Nascudes dues 'parròquies noves', a instàncies també del recordat Mn. Carles Puigbert, les Germanes Vedruna han marcat profundament sobretot la Parròquia de Vilartagues amb el seu “esperit de “família”. 
Com a mossèn d’aquesta parròquia, n’he estat testimoni i beneficiari directe durant els últims 47 anys passats.
El 1858, amb tres germanes, va començar la seva presència a la nostra ciutat. Ara, el 10 d’octubre del 2024, també amb les tres últimes germanes, s’acaba. En total, 166 anys essent família i fent família.
El fet que ara marxin ens entristeix, i les trobarem a faltar, sobretot a la parròquia. 
També ens posa un repte: mantenir 'el seu esperit', després que, amb elles, hem pogut experimentar com n’és de bo, beneficiós  i saludable això de “fer i ser família”.
Moltíssimes gràcies per la companyia, col·laboració i exemple. 
I també pel treball. Abans de la jubilació, la seva activitat era sobretot a l’Escola Vedruna de Palamós. Excepte per la Gna. Dolors, que va quedar a Sant Feliu com a mestra del Col·legi St. Josep. Ella ha estat també la iniciadora de les corals infantils 'Els Rossinyols', de la nostra Associació de Veïns, i de  'Els Rossinyolets', vinculats a la parròquia. I també de la Colla Romaní, coral de persones adultes. 
La Gna. Dolors anirà a la 'Residència Vedruna' de Caldes de Malavella. Les Gnes. Teresa i Mª Àngels s’incorporaran a les família Vedruna de la Cellera de Ter.  
Ens diem “adéu”. Però sabent que els 'vincles familiars' no es trenquen ni per l’espai ni pel temps, ja que estan gravats en el més profund de la VIDA, que a tots ens agermana. 

Pere Torras, 
Mossèn de la parròquia de Vilartagues.