Twirling, un exemple a seguir

El Twirling, un exemple a seguir. Un escrit per celebrar el fet d’aconseguir la Copa Catalunya i per explicar en què consisteix
El twirling és un esport minoritari i desconegut per a molta gent, però apassionant, que consisteix en girar de forma rítmica i artística un bastó de metall. Els lectors poden pensar que es tracta d’un altre esport més que practiquen algunes persones i que es vol donar a conèixer a través d’escrits com aquest. Pot ser que aquest article desperti l’interès d’algú i aquest trobi molta informació per internet tan sols escrivint el seu nom.
Però la grandesa del twirling no es troba en la informació que es pugui trobar si no, en la seva esportivitat i companyerisme demostrat per totes i tots els atletes que ho practiquen. I més en temps en els que alguns esports, sobretot, aquells de més renom, s’han convertit en escenari de violència,insults i motiu d’enfrontament, perdent la seva essència: la competitivitat, la superació. Tot sense perdre de vista el companyerisme.
En els entrenaments les atletes s’ajuden entre elles per aprendre les unes de les altres, per millorar sense pensar si algun dia aquella atleta a la que has ajudat pot superar-te. En els campionats, atletes de diferents equips es coneixen, entaulen una amistat i s’animen entre elles. A les grades s’escolten lamentacions no només de les seves companyes d’equip sinó també de contrincants quan a una atleta se li cau el bastó, fet que significa una penalització per part del jurat.
Una prova que aquest esport és un exemple a seguir per a molts són els casos on un pare se n’alegra pel fet que se li caigui el bastó a una atleta que competeix contra la seva filla i aquesta li digui al seu pare:”pobreta, que em cau molt bé”. Aquesta filla, aquesta atleta, no està pendent de les puntuacions, tan sols veu a la pista a una altra noia com ella que està intentant fer el seu exercici el millor possible després de mesos d’entrenament. Les atletes s’ajuden mútuament, s’admiren entre elles. Quina lliçó d’esportivitat de germanor!
I aquesta manera de viure l’esport és la que ha coronat al Club Twirling de Sant Feliu de Guíxols com a referent d’aquest esport. Un club que els passats 26-27 d’Abril, varen aconseguir per cinquè any consecutiu la Copa Catalunya celebrada a la mateixa ciutat ubicada al cor de la Costa Brava. un club, dirigit per una junta que tan sols porta dos anys al càrrec i on les atletes han tingut la grandíssima sort de ser entrenades per Nora, de només 21 anys, per la seva germana Abril i la seva amiga Martina, de 19 i 20 anys respectivament, les tres compaginant el paper d’entrenadores i atletes. Aquestes entrenadores treuen el millor de cada atleta, tenint en compte les seves respectives personalitats, aptituts i edats. Sacrifiquen el seu temps compaginant estudis i dic sacrifiquen perquè no és només entrenar, és cercar cançons per a les coreografies, preparar les actuacions individuals, per parelles i en equips per a totes les atletes segons la seva categoria. I tot això ho fan sempre amb un somriure. Bé, no sempre. Les emocions estan a flor de pell. Les atletes acaben les seves actuacions i en molts casos surten de la pista plorant perquè no els hi ha sortit tan bé com s’esperaven o simplement per la pressió acumulada fins el moment d’actuar que desencadena en el plor. Però la Nora, Abril o Martina les esperen amb els braços oberts per abraçar-les, animar-les i felicitar-les.
A l’Abril l’estimen, la idolatren, doncs és de les millors dins i fora de la competició. Veure-la ballar emociona, amb la seva delicadesa, la seva elegancia. Les atletes adoren la Martina, una entrenadora que senten com una més. I és que a vegades així ho sembla. Sempre tan riallera i disposada a jugar amb elles. Enamora la seva forma de ser. Brilla dins i fora de la pista. Després està la Nora. Quina gran tasca la seva! Sota la seva direcció es troben desenes de noies. Algunes petites i altres preadolescents amb una energia complicada de gestionar. I llavors estan les adolescents que necessiten que el dia tingui més de 24 hores per abarcar totes les seves inquietuts pròpies de l’edat.
La Nora ha de conseguir aquest equilibri entre el compromís, l’exigència del twirling i la diversió de practicar l’esport. I ho aconsegueix. No sé molt bé com, però aconsegueix que les atletes la segueixin, creuen en ella, inclús quan els hi demana que facin una figura que per elles és impossible de realitzar.Treu lo millor de cadascuna i això fa que la respectin i l’estimin tant que ni ella mateixa és capaç de veure-ho.
És per tot això que el twirling i ,en especial, el Club Twirling Sant Feliu de Guíxols com a Campió de Catalunya any rere any, és un exemple a seguir. Per part d’aquest club existeix i sempre existirà el compromís de mantenir els valors que han de representar tots els esports. Donem ànims a l’esport, donem gràcies al Twirling.