Balanç i retiment de comptes de meitat de mandat municipal (2019-2021-2023)

 

Vídeo de la vetllada:

https://youtu.be/TbndGMWEH5c

  • Carles Motas: "Estem provocant la major transformació de la història de Sant Feliu i la fem ara"
  • Es vol resoldre "el problema de l'aparcament que arrosseguem de fa 35 anys a l'estiu del 2022"

El Govern de Sant Feliu de Guíxols va celebrar el passat 3 de juny un acte públic de retiment de comptes al Teatre Auditori Narcís Masferrer.

Davant del públic assistent, i també a través de les xarxes socials (youtube) es va poder seguir aquest acte de balanç dels dos anys de mandat.

Les regidores i regidors del govern sorgit al maig de 2019 van exposar amb una reflexió individual sobre la seva forma de portar endavant els seus projectes, en les seves respectives àrees. I després ja va ser el torn del retiment de comptes, que van efectuar tres ponents:

En primer lloc va parlar Núria Cucharero, simbolitzant les regidores i regidors de nova incorporació des del mandat municipal que va començar al juny de 2019, i del qual ara fa 24 mesos.

Cucharero es va fixar en l'atenció a les persones com a eix principal del seu discurs. Va exposar que 14 dels 24 mesos de govern havien transcorregut en pandèmia per la Covid-19, però que des del minut zero l'Ajuntament havia assumit un lideratge clar, amb apostes com la comunicació des del primer moment, les trucades a la gent gran, la compra de mascaretes quan no se'n trobaven enlloc, i ho va argumentar també amb el fet que la ciutadania i les persones havien estat de sempre l'objectiu principal.

"No hem deixat de fer les activitats més importants que hauríem fet, encara que sigui canviant-ne la manera de portar-les endavant", com la Fira del Conte de l'any passat (en format televisiu), o el Festival de la Porta Ferrada, un dels pocs que es va portar a terme de forma presencial i amb èxit d'assitència, entre altres arguments.

Va seguir el primer tinent d'alcalde, Josep Melcior Muñoz, qui va fer una reflexió global sobre els objectius, els motius i els perquès de les diferents accions.

Muñoz va explicar que s'havia de valorar que, en dotze mesos, s'havien realitzat dos plans de recuperació, de més d'un milió d'euros cadascun, per ajudar i realitzar accions capaces de reactivar i estimular l'economia.

També va posar en valor diferents aspectes, com els plans d'inversions que s'estan portant a terme, el finançament que pot arribar d'Europa i sempre compatibilitzant aquestes accions amb marcs de referència, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030, entre moltes altres línies estratègiques.

Per últim, l'alcalde Carles Motas va referir-se als projectes com "la transformació més gran que ha tingut mai la nostra ciutat, basada en una millora substancial de cara a les persones". Per Motas, a través dels projectes que va explicar, la ciutat faria un salt qualitatiu de gegant. Així, va exposar que la solució adoptada amb l'aparcament de gran capacitat, situat a la carretera de Tossa en un solar existent ja avui, resoldria el problema de l'aparcament, que no se soluciona dels de fa 35 anys, i va posar data: l'estiu del 2022. Aquest aparcament dóna coherència i soluciona també l'arribada de visitants a la zona del Monestir, on s'hi ubicarà el Museu Carmen Thyssen, i on al seu entorn s'hi fan millores urbanístiques importants. Amb la frase "el passeig del mar arriba al Monestir" es va voler simbolitzar la transformació urbanística de l'espai, ja que el carrer Juli Garreta s'arranjarà en una actuació més ambiciosa, i anirà a la plaça del Monestir, que també tindrà actuacions de millora. En surt un nou carrer, tapant la riera del Monestir, en una obra que ja té una subvenció de 600.000 euros de l'ACA en la seva primera fase.

En la seva intervenció, l'alcalde Carles Motas va referir-se a altres propostes que tenen ja el projecte en estat molt avançat, com tots els esmentats fins ara, el Museu Thyssen, o el projecte de l'espai polivalent per a les entitats municipals, el trasllat del Centre Tramuntana a tocar del col.legi Baldiri. Va fer esment a una important actuació en matèria urbanística que havia de venir en breu, i també va desvetllar que havia rebut, de Costes, les claus dels Banys de Sant Elm, "sense que això vulgui dir que siguin nostres", va indicar, sinó que volem competir per tenir-ne la responsabilitat, fer-ne usos culturals i també activitat econòmica. Unes imatges virtuals sobre aquest projecte dels Banys de Sant Elm van culminar la part expositiva de l'alcalde.