Les creacions de l'artista Quimeta Serra en una exposició-homenatge a la Casa Blasco, a l'entorn del Monestir

VEURE EL VÍDEO QUE ES POT VISIONAR A L'EXPOSICIÓ. CLIC AQUÍ

L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols homenatja l'artista Quimeta Serra, nomenada Filla Predilecta de la Ciutat l'any 2015, en una exposició amb al seva obra més recent que se celebra a la Casa Blasco, al recinte del Monestir, des del dia 2 d'agost fins al 31 d'agost de 2021.

Una àmplia mostra de peces, de diferents etapes creatives, ens porten a contemplar les composicions de la Quimeta, batejada popularment pel cantautor Josep Andújar com ‘la Dama del Fang’, per la seva intensa relació en l'àmbit de la ceràmica al llarg de la seva vida artística. Una mostra que ensenyarà la ceràmica, però també hi veurem la part més recent, amb olis, aquarel·les, tècniques mixtes, noves creacions, i noves formes d'experimentar amb els volums, textures, colors i materials.

Els visitants que assisteixin a la mostra trobaran una Quimeta una mica diferent a altres exposicions, perquè les temàtiques també han estat variades: des del seu univers més personal, el mar i la badia de Sant Feliu de Guíxols, es va tendint a les composicions fetes amb flors, la recreació de paisatges, personatges amb robes sedoses com pamel·les, barques, bicicletes, globus i molts altres nous referents que s'han anat incorporant en la creativitat d'aquesta ganxona il·lustre.

La mostra està organitzada per l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, comissariada per Carmela Llobet i Eva Motas, i amb la col·laboració de les entitats i associacions culturals Cocu i Mascanada 6.

Es podrà veure tots els dies de la setmana, a la tarda, en horari de17 a 20 hores, ininterrompudament, amb entrada gratuïta. Amb aquesta mostra, l'Ajuntament convida visitants i amants del món de l'art a fer una volta per l'univers creatiu de la nostra admirada artista.

 

 

QUIMETA, la tendresa d’una artista

Un dia d’hivern de 1973, una dona una mica tímida va anar a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal per veure si podia apuntar-se a fer ceràmica. Tenia 42 anys i no havia fet mai res de ceràmica ni de dibuix. A l’Escola va aprendre els elements tècnics per modelar la seva obra. De mica en mica, les seves ganes d’aprendre i de treballar la van consolidar en aquest espai de creació, alhora que refermava, sens dubte, la seva vocació artística.

El 1976 exhibeix per primera vegada la seva obra a una sala de l’Ajuntament de Begur i des de llavors a exposat a Madrid, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Terrassa, Girona o Tossa de Mar. Les seves obres figuren en col·leccions particulars, no només de l’estat Espanyol, sinó també a molts països com França, Suïssa, Suècia, Bèlgica, Alemanya, els Estats Units, Xile, el Canadà o Austràlia.

Quan parlem d’Història de l’Art podem parlar de moltes coses: d’iconografia, d’estils, d’imatges, etc., però quan observem els processos amb què es construeix l’obra d’art és quan se’ns mostra al davant el llenguatge de l’artífex. 

La tècnica artística de la Quimeta té alguna cosa d’especial que ens fascina per la seva perícia com a artesana i com a artista. A més, ens adonem que la tècnica es posa al servei d’altres aspectes de la seva creació artística. Comprendre i entendre la complexitat que té la tècnica és fonamental per tal de valorar com cal la seva obra.

La Quimeta és una dona molt treballadora i inquieta. La tècnica que utilitza en les seves obres ceràmiques determinen en gran part les seves creacions, tot emprant unes fórmules secretes que fan que totes i cadascuna de les seves peces siguin úniques. Amb esforç, disciplina i tossuderia, la Quimeta ha aconseguit que la seva obra sigui inconfusible. Una obra amb una temàtica ingènua i optimista i una mirada cap les tradicions i a un passat de bons records, sempre fidel als seus principis.

El seu art es tradueix en al·legories inspirades en la tradició mediterrània, en el pas del temps, els oficis, les flors, la Costa Brava i en la nostra ciutat, Sant Feliu de Guíxols. Ressalta la coherència de la seva temàtica. Les textures i els colors pastel donen com a resultat una obra de gran ingenuïtat fora del nostre temps. En el seu món de creació artística tot és bonic i plaent.

Les seves creacions estan immerses en uns traços aparentment naïfs i tendres, amb colors suaus. Els pigments, òxids i textures ens endinsen en un món entranyable i bondadós. Obres amb ànima que es troben arreu del món i que han conferit a la Quimeta el sobrenom de la Dama de Fang. I encara s’hi podria afegir alguna cosa més: la Dama de Fang i de Foc, perquè sense el foc no seria possible la seva obra ceràmica. L’aplicació del color s’ha de realitzar abans de la cocció. Això vol dir que el càlcul de la influència del foc sobre determinades combinacions de materials és determinant i influeix directament en tot el procés i en el resultat.

La seva evolució artística la tenim reflectida en aquestes obres representatives de la seva producció. Va començar treballant del fang per donar volums a les rajoles amb colors monocromàtics o amb molt poca varietat de colors. A poc a poc, va anar perfeccionant la tècnica dels esmalts i dels òxids que van aportar més riquesa cromàtica. D’aquesta manera va començar a plantejar els temes que utilitza durant gran part de la seva obra.

Gràcies a la seva constància, el seu esforç i tossuderia, a més de la magnífica originalitat en les fórmules del seu món alquimista, la nostra artista ens mostra la seva ceràmica, única, plena de color i optimisme.

Els darrers anys ja no treballa el fang, però la Quimeta no para ni un sol dia de treballar. La font de la seva creativitat no té fi. Ara pinta a l’oli i aquarel·les amb els seus temes preferits: el mar, les flors, els cels, les gavines, les veles, els paisatges...

Últimament li agrada molt repassar llibres i catàlegs sobre el pintor J.M.W. Turner i un cop més ens sorprèn amb unes pintures inspirades en l’univers de l’artista romàntic per tornar a investigar la fusió de nous pigments, la barreja d’olis i òxids com ho feia a les seves ceràmiques, tot aportant a les teles unes textures noves, sorprenents i molt efectives.

Moltes felicitats, Quimeta. Gràcies per la teva bondat i la teva simpatia. Gràcies per embellir una mica aquest món nostre.

Tota la meva estima i admiració a una de les dones més fortes i creatives que he conegut. 

Text: José Alberto García Monge           

 

(Fonts documentals tretes del llibre dedicat a la Quimeta de diferents autors sense data de edició ni editorial. Altres fonts con fulletons d’exposicions i retalls de diaris del arxiu privat de l’artista. Alguns petits textos de Dolors Ros, Vicens Esteban i Darder o Gloria Bosch i Mir)

Imprimeix