Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols, 12 de març del 1875 - 2 de desembre del 1925) 

Considerat un dels compositors sardanistes més eminents. Va néixer i créixer en un entorn caracteritzat per l'activitat musical. Va tenir una formació autodidacte, i les primeres nocions li van venir del seu pare, Esteve Garreta, -rellotger i músic-.
L'ambient cultural i musical de Sant Feliu de Guíxols va permetre conèixer les grans partitures clàssiques  i romàntiques, amb dos viatges a París i Múnic on va descobrir i aprofundir altres compositors.
Una gran producció musical, que passa per moments com l'estrena 'Impressions simfòniques' per a orquestra de corda, a Barcelona el 1907, així com posteriors peces per a gran orquestra, com la simfonia 'Suite empordanesa' del 1920, a qui seguirien 'Pastoral' (1922), 'Illes Medes' (1923) entre altres.
Amb una vuitantena de sardanes, moltes d'elles de concert. La primera, 'La pubilla', del 1897, fins 'La llar', la darrera, passant per 'A Pau Casals', 'Isabel', 'Pastoral,', 'Nydia' o 'Juny' (himne de Sant Feliu de Guíxols).
Una immensa producció musical situen Garreta com el compositor musical més rellevant de Sant Feliu de Guíxols. Aquest 2025, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement i el seu 100 aniversari de la seva mort, vol ser un sincer homenatge al nostre gran músic.
Al web hi posarem els recursos, activitats i altres informacions relacionades amb aquest any tan singular. 

Etiquetes Any Garreta: #juligarreta #anygarreta #mesgarreta* (vegeu article al peu d'aquesta pàgina)

I per què ho posem com un dels hashtags? (#mesgarreta)

En diferents publicacions, tant a internet com en articles periodístics, podeu trobar l'expressió "Més Garreta" atribuïda al músic Igor Stravinsky (1882-1971) després d'escoltar Juny, de Juli Garreta, en una audició a Barcelona el 1924.  
No sabrem mai del cert si el músic rus va dir exactament aquestes paraules, però sí que va mostrar admiració pel compositor guixolenc i les seves composicions.
Reproduïm a continuació un escrit de l'època, de Jeroni de Moragas, que va sortir a "La Publicitat", on recorda aquell fet:

Jeroni de Moragas
Publicat a "La Publicitat" el 20 de març de 1924.

"Barcelona sent aquests dies l’orgull de tenir per hoste l’home a l’entorn del qual gira la música del món. Aquest home que és un veritable geni de la tècnica musical, aquest home que sap tots els secrets de la música, a Barcelona hi ha trobat una cosa nova, una cosa insospitable: la sardana.
L’Ateneu Barcelonès li ha dedicat una audició de sardanes; l’Ateneu ha volgut que Ígor Stravinski conegués la nostra dansa, i amb aquest motiu el dia de Sant Josep, al matí, al pati del nostre primer centre cultural, la Cobla tocà davant del gran músic belles sardanes, i el colós de la música russa quedà encisat de la nostra música, dels nostres instruments.
A través del monocle el seu ull escrutava els moviments de la cobla; la seva oïda, per on hi havien passat tots els sons, escoltava atenta aquella sonoritat nova, i de tant en tant feia una exclamació de sorpresa; ho trobava esplèndid. Mirà tots els instruments, i volgué saber-ne tot l’abast, la construcció, el mecanisme; mirà les solfes, i volgué saber-ne el perquè de cada cosa.
Pep Ventura, amb el seu “Per tu ploro” i “Toc d’oració”, el commovia per la seva senzillesa, per la seva melodia; el “Serra amunt”, d’En Morera, l’ha trobat admirable.
Després de sentir el “Juny” ha demanat “més Garreta”, l’espontaneïtat d’aquella sardana l’encisava, la seva tècnica el sorprenia.
Ha entès perfectament el ritme de la sardana, la instrumentació de la cobla i el sentit de la nostra dansa. Per això ha dedicat sincers elogis a la música catalana.
I entre aquests elogis ha dit la cosa millor:
―Quan sigui a París envieu-me unes quantes sardanes, que les vull estudiar; envieu-me també unes quantes melodies populars; després jo us enviaré una sardana meva.
Això diu més que tots els elogis ditiràmbics; això vol dir com aquest home ha comprés a bastament el què és i el què representa la nostra sardana.
Amb motiu d’aquesta audició, el típic jardí de l’Ateneu, on s’instal·là la cobla, oferia una desusada animació, contribuint a fer-la més agradable la presència de distingides senyores i senyoretes de les famílies dels socis, que celebraven amb especial complaença la iniciativa de la Junta.
Felicitem l’Ateneu Barcelonès per la bella iniciativa, i la Cobla Barcelona per l’exquisida que estigué tocant d’una manera admirable totes les sardanes, especialment “Serra amunt” i “Juny”, que sabé interpretar-les, donant-hi tot el seu regust empordanès i simfònic alhora."