
L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ja té les eines pressupostàries per impulsar el nou Espai Polivalent i la reforma del Monestir, i ara ja és oficial el seu inici, que se situa en divuit mesos a partir d’aquest setembre, en els dos casos, un cop s’aprovi el finançament, en un ple extraordinari aquesta mateixa setmana. L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa que el consistori ja engega la maquinària per fer efectius els dos projectes de ciutat amb què treballa el govern local un cop es garanteix el finançament per impulsar-los.
El nou espai polivalent (que se situarà a l'entrada del municipi, al costat del pavelló Carles Nadal - zona Guíxols Arena-Vilartagues) i la rehabilitació del Monestir que ha d'acollir, entre altres, l'Espai Carmen Thyssen, conegut com a Monestir de les Arts, es finançaran i començaran a realitzar-se a partir del Ple extraordinari que es fa aquest 15 de setembre al matí, on l'Ajuntament porta a aprovació l'aportació de pressupost per impulsar els dos projectes de forma imminent. En el cas del Monestir, també al Ple es procedeix a la licitació.
Les aportacions que l'Ajuntament lliga al plenari són 8.217.917 euros per al nou espai polivalent (junt amb 394.321 per a plaques solars, 250.000 paviments de voreres), i 2.137.762 en el cas del Monestir, que s’afegeixen a les aportacions que ja hi havia del mateix Ajuntament i altres administracions.
Els dos projectes tenen una inversió similar, uns 9 milions d’euros cadascun, i tenen un termini d’execució força semblant, uns divuit mesos. Això situaria la posada en funcionament dels dos al 2028, entre el segon i tercer trimestre.
A la roda de premsa, la regidora portaveu, Núria Cucharero, i el primer tinent d’alcalde, Josep Melcior Muñoz, han expressat la satisfacció pel fet que ara, després d’aconseguir el finançament s’aporta la concreció necessària i el compte enrere per impulsar dos dels grans projectes d’aquest mandat.
Convé recordar que hi ha dos altres grans projectes estratègics més, que són la posada a disposició de la Generalitat de dos terrenys per a habitatges de lloguer assequible (a les antigues fàbriques Trachsler), i la recuperació dels Banys de Sant Elm per esdevenir equipament municipal públic per a la ciutat.

El nou espai polivalent
En el cas del projecte del pavelló polivalent, l’alcalde Carles Motas ha explicat que el cost arriba fins als 8,2 milions d’euros i aquest setembre s’aprova el projecte i el finançament, cosa que permet en breu realitzar la licitació. Aquest equipament ha de servir com a punt neuràlgic d’activitat cultural, associativa i d’entitats, i permetrà estalviar el lloguer anual de la carpa que se situava al Guíxols Arena. El nou espai funcionarà com a edifici complementari per a entrenaments esportius, a més d'acollir esdeveniments culturals, festes populars i activitats d'oci de les entitats locals. El projecte entra dins també de la petició que es fa al Pla de Barris Vilartagues-Poble Nou i Tueda.
Es tracta d'un edifici que se situarà vora l'actual pavelló Carles Nadal. Aquest pavelló nou comptarà amb una superfície total de 2.550 m2 distribuïts en dues plantes. La instal·lació tindrà un gran aparcament adjacent per al mateix pavelló, o per completar l’oferta de parking al Guíxols Arena.
El nou espai polivalent tindrà capacitat per a 800 persones assegudes en moments com àpats multitudinaris, tot i que l'aforament per a activitats a peu dret, com el Carnaval, pot ser molt més ampli. Les instal·lacions inclouran magatzems per a celebracions, vestidors, zones modulables segons l'aforament, una grada lateral, una "sala freda" per a la preparació d'àpats i un servei de bar. Tot i no ser un palau de congressos, els usos de la sala principal permetran acollir la nombrosa activitat cultural i social de la ciutat en unes condicions molt millors, que els dos pavellons esportius actuals no podien oferir i requerien una carpa complementària.
El Monestir
L’obra total se situa en 12.9 milions d’euros, i ara, en la primera fase, s’invertiran aproximadament uns 9.1 milions. Aquesta primera fase de l'obra contempla 6,2 milions d’euros amb l’adequació de l’edifici i 1,2 milions d’euros amb l’edificació de l’entorn, a la qual se li ha de comptabilitzar les inversions ja fetes en els Jardins del Monestir, la part externa de la plaça i altres actuacions. L’Ajuntament aporta des d’ara 2.1 milions d’euros.
Un cop s’aprova l’operació econòmica en ple extraordinari d’aquest setembre, s’aprova també la licitació, i a partir de la contractació de l’empresa es comencen a comptar els divuit mesos. Amb aquest calendari, el comptador situaria a mitjans de 2028 l’obertura del centre cultural. Cal recordar que la primera fase, que engloba el 70% de l’obra total, permet obrir el Monestir com a centre cultural i de les arts, incloent el Museu Carmen Thyssen.
El Projecte Bàsic i Executiu el va redactar l'equip d'arquitectes Nieto Sobejano, i el document va ser aprovat per l’Ajuntament l'abril de 2024. Aquesta primera fase inclou la reforma interior del monestir, part del qual acollirà les sales d’exposició, i inclou l’interior del monestir i els tancaments, junt amb plaques fotovoltaiques a la coberta del teatre municipal, a tocar de l'edifici.
En aquesta primera fase s'hi contempla la renovació de cobertes, sanejament, cimentació de l'edifici, finestres, climatització, nous aparells elevadors, tancaments, seguretat i salut, entre molts altres aspectes.
Els arquitectes han remarcat sempre que la intervenció a l’interior serà “molt àmplia” per adaptar l’espai a les exigències tècniques que requereix un museu i un equipament cultural d'avui dia, però no s’apreciaran visualment. “Sempre treballem per establir un diàleg entre l’arquitectura contemporània i la ja existent, però plantejant ser molt respectuosos amb l’antiga“, han dit en nombroses ocasions.
Més endavant, en fases posteriors, es farà l'ampliació, amb la construcció del nou edifici “en forma de cub” a la plaça Abadia.
